Quan arribes, en una zona recòndita, perduda, deixada de la mà de qualsevol Dèu, a una escola, d'entrada et provoca un shock. Después quan convius amb aquestes gents, se't desperta la tendresa i els sentiments. I si a més et conviden a participar-hi, tant com a "profesor" per explicar d'on vens i mostrar una petita part de la nostra cultura, o com a alumne i ser un més d'ells, ja et sents tremendament ignorant del qué és el món fora de casa, i de la gran ignorància en que vivim, pensant que sóm el melic del món. I és que el món ho sóm tots. I si només nes fixem en els humans, a molts d'ells no arribarem mai ni a conèixer de la seva existència. En paisos subdesenvolupats, del tercer (o quart) món, te n'adones, com nens petits, com els d'aquestes fotos, ja aprenen diversos idiomes diferents dels seus, i els hi ensenyen qué és el món. De segur que ells saben molt més bé on és el nostre pais, que no pas nosaltres el seu. I això és el tercer (o quart món), un món que tenim sempre oblidat, menyspreat per no havernos ni tant sols preocupat de coneixe'l. I és que la incultura, en molts casos proporciona prepotència, i osadia en la manera de pensar i actuar. I quan veus que s'intenta ensenyar i formar als infants, malgrat no tenir ni els mínims mitjants, quan s'ha de tenir molt enginy per tirar endavant un projecte d'escola per a nens, i que aquests nens van creixent amb certa cultura i que aquesta els fa tenir humilitat, et preguntes quin és el món real, el món que sempre ens han dit que és el el del benestar, l'idoni. Al final veus que en el nostre, la incultura, el desconeixement del nostre entorn, dels nostres germans d'altres cultures llunyanes, de la vida, de la natura i les petites coses universals a les que estem lligats sense saber-ho, ens provoca infelicitat. Tot i així, és possible que no sapiguem que sóm infelissos, fins que un dia visitant un poblat llunyà, sense recursos, veus que tiren endavant, i a més són felissos. Quina contradicció. Però aquestes contradiccions són, les que de vegades, ens fan despertar i armonitzarnos amb l'univers, i oblidarnos una mica de nosaltres com a persones individuals.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario