40 ...

Ja sóc als 40. I ara qué? Doncs ara tot igual i una mica millor. Una mica millor pel que m'envolta, sobretot per la gent. Amb el temps aprens a no esperar res, a no fer-te il.lusions per coses, que de no acomplir-se el que provoquen és angoixa o mal rotllo directament. Encara que de vegades és inevitable no il.lusionarte. Quan cumpleixes una edat rodoneta fa certa il.lusió fer alguna cosa especial, o potser que la gentet faci sentir protagonista. Però la tant arrelada família de la nostra societat, que tot depén d'ella, que sense ella un no pot fer res, perque sino resulta que no ets un bon fill, un bon germà, etc. suposa de vegades perdre la propia personalitat perque fem el que se suposa que s'ha de fer lo socialment i políticament correcte i no el que realment un mateix considera o creu. I així, en un dia assenyalat com una aniversari de número rodonet, un intenta fraternitzar, unir, crear bon rotllo i germanor en la família. Una família que possiblement per no haver estat omplint-se la panxa en dinars familiars nadalencs, de Sant Esteve, de Cap d'Any, de Reis, i demés, d'haver estat infinites hores de sobretaula amb converses aborrides i intrascendents, intentant no adormirse quan a les 6 de la tarda encara ets a taula i costa fins i tot aguantar el pes del cap, per la sobredosi de torrons, martini-cava-vi-moscatell, per no haver complert amb el suposat deure familiar, aquesta família considera que algo no funciona i que una ja no fa el correcte i entren aleshores les tàctiques de fer pesar la culpa. Aquesta reconciliació que s'intenta en un dinar organitzat per celebrar l'aniversari rodonet, solament amb la família, pot suposar que encara el protagonista quedi més tocat que abans d'entrar al àpat, i que aquesta il.lusió que portaves és la que provoca fer-te sentir malament después.

Al final el que va bé es tenir els amics, la gent propera, que possiblement fent un esforç o sacrificant altres coses, estàn al teu costat i veus, que sense haver-te fet il.lusions prèvies, fas una festa i els tens allà, per tu, el motiu que siguin ara en aquest lloc solament ets tu, i a sobre t'omplen de regals. Al final el que dona serenitat al teu esperit, felicitat que t'omple, i desplassa tota la futilesa és simplement la companyia d'aquesta gent, que no són família, encara que un senti que si ho són.

GRÀCIES AMICS. Dissabte vau canviar un estat d'ànim per deixar una serenitat feliç, com un veler, tranquilament parat sobre un mar tranquil, amb el sol baixant i deixant pas a la nit.